Les benaurances
Un agnòstic, molt possiblement, llegint les benaurances de l’evangeli d’avui, aniria comentant el text amb una visió exclusivament realista. Més o menys així: "Feliços els pobres, el Regne de Déu és per a vosaltres" l’agnòstic diria: el més fàcil és que mori pobre com una rata. "Feliços els qui passen fam, vindrà un dia que seran saciats", diria: segur que morirà de gana. "Feliços els qui ara ploren, vindrà el dia que riuran", diria: potser sí perquè el riure va a estones. "Feliços vosaltres quan per causa del Fill de l’home la gent us odiarà, us ofendrà i denigrarà el vostre nom; aquell dia alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel", diria: això si existeix el cel.
M’agradaria saber com veu l’agnòstic de forma realista alguns moments de la vida. És explicable l’amor de dues persones ben diferents? És explicable el gest generós, gratuït? La llista podria ser llarga. No es pot pensar que aquestes qualitats extraordinàries són fruit d’algun mecanisme químic o elèctric del cervell humà. Cal acceptar que no hi ha resposta raonable, que és un misteri, com és misteriosa la fe que ens fa creure en Jesucrist. L’agnòstic, segurament no sap que quan és capaç de realitzar alguna acció altruista està construint el Regne de Déu.
Potser també em pot passar a mi i en algun moment, sense adonar-me’n estic construint.
Àngel Oliva
Fa 3 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada