Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


9 de gener de 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

Amb la festivitat del Baptisme de Jesús, la litúrgia comença el "temps ordinari". Aquest any, de la mà de l’evangelista Sant Lluc, diumenge rere diumenge serem invitats a contemplar i a participar en el Misteri de Jesús, en el misteri del Regne de Déu, en el misteri de l’Església i a endinsar-nos en el nostre propi misteri personal. Aquest "temps ordinari" no és un temps qualsevol: per a cadascú de nosaltres és un temps nou, un temps que ens dóna la possibilitat per arribar a ser el que encara no som, i deixar enrere les pors que no ens deixen créixer. "Ell us batejarà amb Esperit i amb foc".

El Baptisme de Jesús és una "epifania", una manifestació profètica: Ell és el qui salva. "Llum de les nacions, claror per als ulls cecs, alliberament dels que viuen a les fosques". Sense estridències, ni crits, ni amenaces; sense grans paraules, sense destrossar allò que és feble, sense menysprear als qui dubten. Però sempre amb fermesa i fidelitat (Is 42,1-7), amb la força de l’Esperit, Jesús inicia el seu itinerari des de la vall del Jordà cap a la muntanya de Jerusalem, on celebrarà la seva pròpia Pasqua. Serà un trajecte curt en espai i en temps, però suficient per dur a terme i acomplir la seva missió.

Quan els evangelistes diuen que "el cel s’obre" és senyal que Déu parla. En l’escena del Baptisme, en la de la Transfiguració i en la de la Mort/Resurrecció/Ascensió, Déu es manifesta sobre Jesús i ens parla de Jesús. De la mateixa manera que en el temps mític de la creació, quan tot era tenebra, "l’Esperit de Déu planava sobre les aigües" (Gn 1,2), en l’escena del Baptisme també l’Esperit del Sant plana sobre Jesús quan surt del fons de les aigües del Jordà i, "mentre pregava", es produeix una gran revelació: "Ets el meu Fill, el meu Estimat". Alguns manuscrits antics conserven el salm sencer: "Avui, jo t’he engendrat" (Salm 2,7; Ac 13,33), perquè Jesús es manifesta com una Nova Creació, com l’Home Nou, el Fill de Déu, el receptor i portador de l’Esperit. També a la Pentecosta els Apòstols es configuren com a Església, com a Poble nou, perquè "estant reunits tots junts" reberen l’Esperit Sant (Ac 2,1).

També tots nosaltres hem estat batejats i se’ns ha donat també el mateix Esperit de Jesús i dels Apòstols. Tenim davant nostre tota la terra, no hi ha lloc massa petit, ni temps massa curt que puguin servir d’excusa perquè la comunitat cristiana, sigui on sigui, no transmeti l’esperança que ha rebut, no faci costat als homes i dones que sofreixen, als que són marginats, als que moren amb violència. Avui encara tenim temps, és un "temps ordinari" però, al cap i a la fi, és el temps que ens ha estat donat per ser testimonis de Jesús, el Salvador.
Anton Ramon Sastre

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada