20 de desembre 2009

Siguem generosos que Ell ho és més

Avui la col·lecta dominical té un destí molt important que és Càritas Diocesana. Si cada any se'ns demana la nostra aportació econòmica, aquest és un dels anys que més es necessiten recursos per fer front a allò que és de coneixement de tots. Els estralls de la crisi ha afectat a empreses i negocis i la part més vulnerable, que són les persones, es veuen submergides en la pobresa pura i dura.

En un artide publicat en el magazine de La Vanguardia del 8 de novembre, l'autor Andrés Trapiello comentava que "9 millones han traspasado ya el umbral de la pobreza en España". No sé quina és la proporció d' aquesta pobresa que afecta Catalunya però només cal mirar amb ulls d' amor per adonar-se que el virus d' aquest mal està ben a prop nostre. Afegeix Trapiello "porque al asegurar que 9 millones han traspasado el umbral de la pobreza se nos oculta que más de la mitad no han traspasado nada, sino porque sencillamente nunca han salido de la pobreza y la viven con desesperación y amargura ... "

Ara penso allò que deia Sant Vícenc de Paül "abans d' ajudar al pobre li hauríem de demanar perdó". Tots més o menys som culpables d'aquest mal i fa que tots ens trobem a la UCI. Es un problema que ens afecta a tots: governs, jerarquies, institucions i a la societat en general. Ningú no hauria de desviar la mirada i
desentendre's d'una realitat tan punyent. Però encara molt menys aquells que hem fet l' opció per un Déu que s' encarna en la història i que ens ha estimat. Aquest Déu de la Bíblia ha mantingut sempre un compromís social amb el poble. Ho demostra en el Nou Testament amb els fets i les paraules de la persona del seu Fill.

La nostra comunitat que és una porció d'aquesta macro Diòcesi col·labora a pal·liar angoixes i sofriments de persones del nostre entorn. Presentar unes xifres sense l' esperit que hi ha al seu darrere seria decebre i aquest és el motiu d' adreçar-vos uns pensaments i unes paraules. A tots ens cal reflexionar i ens correspon fer un esforç d' aquesta generositat cristiana de la que ens hem vestit no per lluir sínó per ser més justos amb els nostres germans marginats. Properament publicarem l' estat de comptes de Càritas Parroquial d' aquest any.

Siguem generosos que Ell ho és més.

Francesc Xavier de Dou, responsable de Cantas Parroquial