Reflexions a la Paraula de Déu

"Vaig veure una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar"

Un dia el meu nét, en Roger, em diu: - quan ens morim anem al cel, avi?
Sí, li vaig dir, i ell em diu: - I com ens aguantem allà dalt?.

Estic segur que més tard a la catequesi li deuen haver aclarit aquest tema.
L’ambient d’avui va així i és normal que la gent només cregui allò que veu i toca.

A l’apocalipsi, Sant Joan, en una visió, parla de la gran multitud prop de Déu. Jo crec que és com diu el sant i que és incomptable el nombre de justos al cel, perquè em costa pensar que hi ha gent que deixa aquest món i no va al costat de Nostre Senyor. Déu és Pare i Ell mateix per mitjà de Jesús ens dóna pistes per tal de fer bé les coses, però fer-les bé no com un sistema d’assegurar la glòria celestial, perquè això seria una actitud egoista, sinó com la forma de viure estimant. L’estimació com a motor de tot i la glòria en segon terme.

L’Evangeli d’avui ens mostra com és possible pel camí d’aquesta estimació aconseguir fins i tot la felicitat. Les benaurances proclamades per Jesús ens ho diuen en situacions tan diferents com les dels pobres d’esperit, dels qui estan de dol, dels qui són humils, dels qui tenen fam de ser justos, dels qui són compassius, dels qui són nets de cor, dels qui posen pau, dels qui són perseguits pel fet de ser justos, dels qui són perseguits per causa de seguir Jesús. Tots poden ser feliços. És més bona aquesta felicitat que la que dóna el consumisme que, de manera més o menys directa, ens ha portat a la crisi. Potser serà el moment de pensar seriosament que és millor ser que tenir.

"Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells".

Àngel Oliva