En la trobada d'aquest mes, els nois i noies de 6è grau reflexionen sobre el següent text que parla sobre la Fe:
El dubte i tu (Francesc Torralba)
Podria titular aquest text de moltes maneres diferents, però potser el millor és aquest TU que dubta i es pregunta sobre això de la Fe i Déu i què hi té a veure amb la teva vida. Viure com a cristians és un camí, un procés que fem al llarg de la nostra vida i que ningú pot caminar per nosaltres. La Fe és un regal de Déu, però com a tal, no s’imposa sinó que s’accepta i es valora, tot i que de vegades ens costi.
No hem de tenir por dels dubtes ja que ens ajuden a reflexionar sobre el que creiem. La Fe no és una simple repetició mecànica d’un Credo, d’unes paraules o d’unes fórmules que hem après. Es clar que tot comença amb unes paraules que hem après dels pares, de la familia, de la Parroquia… però només llavors iniciem un camí que hem de fer per nosaltres mateixos, amb Jesús i ajudats pels que viuen un procés semblant al nostre.
La Fe es basa en la confiança, en Déu a qui mai no hem vist… però sí amb Jesús al que comencem a conèixer una mica. No podem trobar proves palpables de la nostra Fe com els Apòstols van viure amb Jesús. Hi ha moltes coses que no podem explicar perquè s’escapen del nostre món sensible. Però quantes coses essencials en la nostra vida tampoc les podem palpar ni tocar: podem tocar l’amor, la felicitat o la pena?
Són completament reals. La Fe és també una d’aquestes realitats: no podrem arribar a l’evidència però no ens equivoquem. La nostra Fe no és irracional, la raó i la reflexió ens han d’ajudar a conèixer i entendre allò que creiem. Només Jesús i els nostres germans ens poden ajudar a entendre millor què vol dir ser creients perquè només a través seu, de les seves esperances i sofriments podrem veure que Déu ens fa costat.
Fa 22 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada