Reflexions a la Paraula de Déu

Senyor, que hi vegi

Hem de mirar de copsar l’essencial de l’Evangeli d’aquest diumenge. Aquesta expressió espontània, il·lusionada, de l’home cec que s’atansa a Jesús amb confiança –“Senyor, que hi vegi”– és la que hem de fer nostra. Cadascú de nosaltres pot acostar-se al Crist que salva i presentar-li la mateixa aspiració: “Senyor, que hi vegi”. A la vida, més tard o més d’hora, tots els humans ens trobem amb situacions delicades, complexes o inesperades en què ens quedem orfes de claror, i en què tot sembla fosc. En aquestes ocasions personals tot se’ns tira a sobre i, de vegades, ens manquen les forces per reaccionar. Per això, és bo que, a propòsit d’aquest Evangeli, carreguem les piles de la confiança per a poder veure-hi, per a encertar els camins que ens facin sortir de les ombres.

Tanmateix, enllà de les situacions personals, hem de contemplar les situacions col·lectives. Vivim en un món, almenys a Occident, que tot i prosperar econòmicament i científicament, no acaba de sentir-se content en l’àmbit de l’esperit. Vivim un temps d’una certa ceguesa, de desconcert motivat pels canvis incessants d’una societat asfixiada per la pressa, per l’ambició desmesurada, per l’afany de diner i per una espiral diabòlica de distraccions i diversions. En aquesta voràgine ni tan sols ens adonem que estem cecs i que, per tant, hem de retrobar-nos amb Jesús i confiar en que obrirà els ulls de la Humanitat.

No seria lògic ni just que jutgéssim negativament aquesta Humanitat globalitzada en què ens trobem tots inserits. Malgrat impotències i contradiccions, la Humanitat no cessa en la recerca àrdua de la veritat i en la intenció de procurar el bé per al màxim nombre de persones. Són moltes, més que no pensem, les persones que s’esforcen i es comprometen en aquesta tasca tan formidable de fer progressar el Món també en l’ordre de l’esperit. De vegades, però, aquestes persones defalleixen i es donarien de baixa en el combat per la humanització de la Terra. També per a ells esdevé necessària la llum que ve de més enllà: “Senyor que hi vegin”.

Josep-Maria Puigjaner