16 d’octubre 2009

Reflexions a la Paraula de Déu

"No he vingut a ser servit sinó a servir"

Els pobres apòstols, en aquest cas els fills del Zebedeu, els nois Jaume i Joan, no sembla que hagin entès gaire res de l’ensenyament de Jesús. Estan aferrats a la seva cultura que els diu que cal acostar-se als poderosos per demanar-los prebendes, i com que Jesús acaba de dir-los que el mataran i que al cap de tres dies ressuscitarà ells ja veuen el cel obert i, com que són amics de Jesús els concedirà els millors llocs, no en va són els primers a demanar-li-ho i els primers a ficar la pota i a donar a conèixer la seva baixesa d’esperit.

 Aquells homes només pensaven en ells mateixos, en el poder i en el lloc que ocuparien.En clau evangèlica queda molt pobre la reacció de Jaume i Joan. Obliden per complet l’amor que Jesús ha predicat durant tant de temps. S’obliden del germà i de la germana que tenen al costat. S’obliden de totes les persones amb mancances materials que pateixen pobresa o malalties; s’obliden dels infants, dels nens i encara més de les nenes, el col·lectiu més desvalgut d’aquella societat i també d’alguns ambients actuals: alimentació precària, manca d’escolarització, prostitució, pederàstia, violència, compra i venda de criatures, etc. i tot això no gaire lluny d’aquí.

La resposta de Jesús és contundent i no dóna espai per escapolir-se. “Qui vulgui ser el primer que es faci l’esclau de tots”. Esclaus d’una criatura? d’una persona malalta? d’una dona?
 Per què no? Tenim molts exemples d’aquesta “esclavitud”, i és per aquí el camí de l’amor.


Sefa Amell