Reflexions a la paraula de Déu

Sabem que sou el Sant de Déu

Sabem i acceptem que la Fe és un do gratuït de Déu. Tot seguit, però, ens vénen a la ment moltes preguntes. És que Déu no ofereix la Fe a tothom? Per què hi ha persones que creuen i d’altres que no? Penso que el do és per a tots els homes i dones de bona voluntat. Ens trobem davant de situacions i de institucions que dificulten la transmissió de la fe. Aquí rau part de fet de la incredulitat, especialment en el món dels joves i no tan joves i del món cultural i científic.

D’altra banda en societats allunyades d’occident i per tant pertanyents a d’altres cultures amb una presència minoritària de les religions cristianes, també es dóna el fet de no creure. Acceptar el valor transcendent del viure humà no és una qüestió senzilla. Fins i tot aquells que ens manifestem creients, quantes vegades no sentim dubtes. Quants sants que ens han precedit en la Fe no han dubtat. Mossèn Joan, que al cel sigui , tenia una expressió que m’agradava de sentir. Deia “ els dubtes que la mateixa Fe comporta “. Sàvia expressió d’un home que va estimar molt.

Heus ací la clau de volta, estimar. És el que Jesús ens va ensenyar. Creure, pels cristians és refiar-se de Jesús i estimar. En l’amor arrela la nostra Fe. Aquest amor es concreta vivint responsablement, amb compromís, servint i ajudant, fent la vida als altres menys feixuga als qui ens envolten, acceptant allò que la vida quotidiana ens va presentant.

Aquesta va ser l’experiència de Fe viscuda per Jesús de Natzaret. Vivint a prop dels seus i construint una esperança de Vida Plena en Déu. La Teologia i els dogmes no són elements principals de la Fe. Si que ho és donar testimoni d’amor i servei en nom de Jesús. Serà així com serem creïbles .

Tanmateix el llenguatge de Jesús es dur per lliure i per exigent i a vegades tots preferim que ens indiquin normes per seguir, pràctiques per complir que ens llevin responsabilitat personal. Pere ho té clar : Només vós teniu paraules de vida eterna i nosaltres hem cregut que sou el Sant de Déu.
Ignasi Garcia i Clavel