08 d’agost 2009

Reflexions a la Paraula de Déu

“Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa viurà per sempre”

El pa de blat i llevat simbolitza els diferents aliments que el cos necessita per a la vida terrenal; per això demanem en el Parenostre: “El nostre pa de cada dia, doneu-nos Senyor en el dia d’avui”. I no és pas en va que ho demanem, perquè de cap manera podem considerar que tenim l’aliment garantit per més que l’abundància del nostre benestar ens pugui fer creure que sí. Només cal mirar el nostre entorn proper i llunyà per adonar-nos que no tothom gaudeix d’aquesta abundància, i no solament no en gaudeix sinó que se’n veu privat fins a límits insostenibles i intolerables.

Hi ha fam al món, molta fam, més de la que la nostra capacitat d’enteniment pot arribar a copsar. L’horrorós ball de xifres que des de diferents mitjans i ONGs ens arriben, desvirtua, per incomprensible, la magnitud d’aquest problema que afecta a la major part de la humanitat. La gent passa gana aquí i lluny d’aquí, i molta, moltíssima gent mor de gana, i hem de contemplar impassibles com no som capaços de posar-hi remei per més que creiem ser sincers en resar el Parenostre.
Jesús contraposa l’aliment transitori del pa, amb el pa aliment de vida eterna que emana del seu cos. I pa viu, a més, ens diu: “Jo sóc el pa que dóna la vida. Els vostres pares tot i haver menjat el mannà en el desert, moriren, però el pa de què jo parlo és aquell que baixa del cel perquè no mori ningú dels qui en mengen”.
Ningú més que Ell pot fer una cosa així: oferir-se a si mateix com l’aliment imprescindible per a la vida eterna. Cada vegada que participem de l’Eucaristia rebem aquest pa que per voluntat de Jesús penetra insensiblement a l’interior dels nostres cossos i els converteix en temples del seu esperit.
Dues formes de pa ben diferents i alhora ben semblants, l’un alimenta el cos i l’altre l’esperit. Hem de ser capaços de conjuminar la força que dimana d’ells per fer-los arribar fins a l’últim racó del nostre món, perquè mai més ningú no mori de gana i perquè tothom tingui accés a la vida eterna amb l’aliment que ve del Senyor.

Josep Maria Lari